Plaça Reial

Plaça neoclassicista de l'arquitecte Daniel Molina, que ocupa el lloc on es trobava el convent caputxí de Santa Madrona, enderrocat el 1835. Antoni Gaudí va dissenyar uns fanals en el seu primer projecte, i en el centre es troba la Font de les Tres Gràcies (1876) , obra d'Antoine Durenne. És una plaça que des de la seva creació ha estat plena d'història musical, política i cultural, pels històrics concerts i naixement d'agrupacions musicals o la relació amb artistes com Ocaña, Nazario, Dalí que freqüentava el Museu Pedagògic de Ciències Naturals, de l'taxidermista Lluís Soler i Pujol, escriptors com Àngel Guimerà al Cafè Suís, conegut per ser on va néixer la recepta de l'arròs Parellada, o el filòsof Francesc Pujols, l'escriptora Maria Aurèlia Capmany i la influència important amb la música, en estils com el Jazz, la nova cançó, la salsa, hip hop, rock ... el pianista Tete Montoliu, Glòria Stewart, grups musicals com Radio Futura, Manu Chao, Los Rebeldes, Raimon, Pat McDonald i l'arquitecte Oriol Bohigas, a més del cantautor Lluís Llach, l' músic Marc Almond, l'artista Lindsay Kemp, l'escriptor argentí Cope o el cantant Jaume Sisa, seu dels diaris el Constitucional i el Vapor i els diaris més importants de moment tenien la reda cció allà, com El Diluvi, La Vanguardia, El Barcelonès o El Progrés i de grans cabarets, com cabaret macabre anomenat La Cova de les Bruixes, el Gran Cabaret Francès i el bar Automàtic.